Canvi d´estació i canvi de color, de textures i materials, com si tot es tornes més entranyable, amb regust de llar de foc.
El dia es fa més curt, sembla que tot a la natura entra en una meravellosa decadència, on sembla pressagiar i anunciar la mor cíclica de la natura.
Sembla que el món vegetal ens acompanyi cap a la reflexió, la introspecció d´un mateix, el record dels avantpassats, de la temporalitat de la vida...
Tenim costum a manera de ritual de fer panellets, possibles pervivències dels antics pans votius, elaborats amb productes propis del temps, ametlles i pinyons... que tradicionalment es feien a casa en familia la nit de Tots Sants, mentre es passava el rosari per les ànimes dels difunts; de visitar els cementiris el Dia dels Difunts i guarnir les tombes de flors, amb semprevives, pensaments i crisantems, i també plantes crasses... que per la seva durada simbolitza la perennitat.
Costums, ritual que formen part de les nostres vides i que a vegades es interessant estirar una mica el fil i saber d´on venen les nostres tradicions, del perquè fem les coses d´una manera o d´una altra.
